miércoles, 27 de octubre de 2010

Ens agrada Badalona

Benvolguts :

Com sabeu, en les darrers mesos, el nom de Badalona ha sortit als mitjans de comunicació vinculat a una imatge determinada i deformada
que el Partit Popular de la ciutat intenta imposar. Som molts els que pensem que la nostra ciutat no es mereix aquest tracte i creiem que
una de les maneres de lluitar-hi és aquesta iniciativa que ara us expliquem.

Hem redactat un breu manifest titulat Ens agrada Badalona, que presentarem el pròxim dia 28 d'octubre, al Círcol Catòlic. Com que l'objectiu és convocar el màxim possible de mitjans de comunicació, hem demanat als badalonins més il.lustres/famosos que siguin presents en aquest acte, buscant la foto que -si tot va bé- sortirà als diaris l'endemà.

A més a més d'aquestes cares i noms coneguts, ens agradaria poder oferir una llista de suports de badalonins que, amb la seva feina, ajuden a projectar una imatge positiva de Badalona. I és aqui on vosaltres hi podeu participar.

Si esteu d'acord amb el contingut del manifest, em podeu escriure un correu per donar-nos permís de citar el vostre nom en l'acte del Círcol. I si voleu fer-hi acte de presència (20,30h), sereu molt benvinguts. nurcoll@gmail.com

Dues coses més : podeu fer difusió d'aquest manifest entre les vostres amistats con-ciutadanes perquè se'n faci difusió als mitjans.

Gràcies!

P.D. De part de la Sílvia Soler.

Manifest:

Ens agrada Badalona

L’actual imatge de Badalona a mig món és la d’una ciutat amb greus conflictes socials, amb enfrontaments racials als seus carrers i on els delinqüents hi actuen amb total impunitat. Aquesta no és la realitat de la nostra ciutat.

Es ben cert que l’actual situació de crisi agreuja enormement els problemes derivats de l’augment de població d’orígens diversos, però aquesta situació no és exclusiva de la nostra ciutat ni tan sols del nostre país. Europa sencera ha esdevingut un enorme pol d’atracció per a poblacions de diferents ètnies i cultures amb moviments migratoris tant extra com intraeuropeus.

A Badalona no hi ha ni més ni menys conflictes que els que poden haver-hi en altres ciutats semblants.

La diferència és que aquí es distorsionen, s’exageren i s’amplifiquen artificialment per obtenir-ne benefici polític partidista.

Segur que hi ha coses que no s’han fet bé i problemes amb solucions difícils,però Badalona ha estat sempre i és una ciutat acollidora i actualment hi ha centenars de badalonins i badalonines que treballen cada dia per preservar i millorar la convivència.

Hi ha una Badalona real, que no és al 100% com ens agradaria, però que no és aquesta Badalona inventada en un laboratori d’estratègies polítiques per personatges que ni tan sols viuen a la ciutat.

Es per aquest motiu que els signants d’aquests manifest expressem que, malgrat els seus defectes i problemes, ens agrada Badalona i no permetren que ningú embruti el seu nom.

martes, 5 de octubre de 2010

Humanistas hacen un funeral a la Banca



El pasado 2 de octubre, en conmemoración del Día Internacional de la No Violencia, el Partido Humanista Internacional realizó un funeral a la Banca y al sistema financiero internacional. Pablo Zarranz, portavoz de la organización, ofició el entierro manifestando que “los bancos representan lo peor de la época que ha muerto”.

Alrededor de una decena de miembros de un equipo base del partido en Barcelona escenificaron el sepelio. El lugar, la Font de Canaletes, emblemático punto de visita de la ciudad al comienzo de las Ramblas.

El acto finalizó con la celebración del nacimiento de una nueva escala de valores en el mundo “donde el máximo valor es el ser humano por encima del dinero, del Estado, de la religión, de los modelos y de los sistemas sociales”.

Finalmente, Zarranz, anunció el fundamento de una nueva espiritualidad “Una espiritualidad que ha despertado de su profundo sueño para nutrir a los seres humanos en sus mejores aspiraciones” y una nueva moral “Queremos dar coherencia a nuestras vidas haciendo coincidir lo que pensamos, sentimos y hacemos y dar creciente cumplimiento a esa regla que nos recuerda tratar a los demás como queremos ser tratados” acordes con los tiempos que se avecinan.

La mística árabe y el caer en la cuenta

"El universo es la expresión exterior visible de lo Real y lo Real es la realidad interior e invisible del universo"


Toda experiencia sufí es, por antonomasia, compleja y multidimensional. Supone toda una vivencia espiritual fundada en un proceso de comunicación con las manifestaciones divinas. La contemplación amorosa, la meditación, la perplejidad, el silencio, la descodificación de lo inefable, el anonadamiento, la trasmigración y el sueño de fusión con/en lo absoluto son algunas de las coordenadas primarias y definitorias de la prueba mística.

La verdad, entendida ésta en su sentido místico, es obviamente única pero al mismo tiempo multifacética en la medida en que sus manifestaciones son infinitas. El sufí está convencido de esta multiplicidad de sus apariencias en el mundo sensorial. De ahí que todo místico se vea obligado a desvelar sus misterios abocándose a una perpetua indagación pasando de un estado a otro. Como ser humano, el sujeto de la práctica y uso de la indagación extática, se sabe irremediablemente mortal. No es de extrañar entonces que la persuasión de estar abocado a una ineluctable muerte se articule como una de las más primordiales constantes en los discursos místicos. La muerte es siempre contemplada desde la condición misma de hallarse confinado por los determinismos del tiempo, del espacio, del cuerpo e incluso de la lengua, que se revela incapaz de expresar los sombríos estados anímicos, psíquicos experimentados en los inefables momentos de revelación. Este condicionamiento temporal y espacial es lo que justamente legitima la incesante búsqueda del sentido último del mundo y sus cosas. La fugacidad de la vida resulta un dilema que se compensa procurando superar el dolor de la muerte. El viaje místico hacia la sempiterna realidad mágica de lo infinito, por más ardua y enmarañada que sea, ha de emprenderse en función de un desequilibrio entre la razón y el corazón. La perplejidad, uno de los medulares y frecuentes maqamats de la experiencia extática, se debe a la pluralidad de los planteamientos y al rechazo continuo de los preceptos de la común lógica religiosa.

Artículo completo: http://www.webislam.com/?idt=17404

Comparte

Bookmark and Share